Tarassona (Tarazona, en castellà i nom oficial) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo. També és seu d'un bisbat i fou el lloc de naixement del ponent de la constitució espanyola de 1978 Gabriel Cisneros.
Es troba a la vall mitjana del riu Queiles, a una distància de 86 km de Saragossa, a 20 km del Moncayo i el seu parc natural i a 15 km del monestir de Veruela. L'any 2005 tenia 10.875 habitants i malgrat no estar situada en un dels principals eixos de comunicació, la indústria exerceix un paper molt important en la seva economia.
Destaca la majestuosa catedral de Santa Maria de la Vega d'estil gòtic-mudèjar, que porta restaurant-se des de fa més de 20 anys.
De gran interès és també la façana de l'ajuntament, amb la portada renaixentista amb les figures d'Hèrcules (mític fundador de la ciutat), Pierres, Caco (éssers mitològics habitants del proper Moncayo) i de la processó de coronació de l'emperador Carles V a Bolonya. La plaça, antigament lloc de mercat, és esmentada per Gustavo Adolfo Bécquer en les seves Rimas y Leyendas.

Calataiud (Calatauit en català antic, Calatayú en aragonès i Calatayud, en castellà) és una ciutat aragonesa de 21.000 habitants, a la vora del riu Jalón, a la província de Saragossa. És la capital de l'extensa comarca de Comunitat de Calataiud (o Comarca de Calataiud) amb gairebé deu segles d'història i que es vertebra a través dels seus cinc rius o "sesmas". Va ser capital de la província de Calataiud a la divisió provincial de 1822.[1] Té el títol de "Molt noble, lleial, sempre augusta i fidelíssima ciutat de Calataiud".
L'Església de Sant Pere dels Francs Va ser fundada pel servei dels francesos vinguts amb Alfonso I el Bataller, a la conquesta de Calataiud, però el temple actual és més de dos segles posterior a la fundació primitiva. Construïda en el segle XIV, manté l'estructura mudèjar de tres naus amb alts pilars, voltes de creu i triple absis. La seva façana és una magnífica mostra del gòtic llevantí. La seva torre al llarg dels anys ha sofert una notable inclinació, motiu pel qual en l'any 1840 va ser demolit el cos de campanes, amb amplis ventanals d'arcs entrecreuats i terrassa emmerletada. En aquesta església, el 1461, es van celebrar les Corts que van jurar príncep hereu a qui després seria el Rei Ferran el Catòlic, ja que, durant l'Edat Mitjana, juntament amb el temple de Sant Andreu, fou lloc de reunió del Consell. El 1978 s'hi va constituir formalment la seu de la Diputació General d'Aragó.
El Santuari de la Verge de la Penya és la patrona de la ciutat. Està dintre del castell del seu nom. Refeta en el segle XIX en el neoclassicisme. Capçalera mudèjar. Va sofrir un terrible incendi la nit del 8 de desembre de 1934 en el qual es va perdre la imatge romànica de la titular del temple i l'altar major substituint-se ambdós per obres realitzades en els tallers Albareda de Saragossa. La majoria dels altars del temple procedeixen d'altres esglésies desaparegudes i del col·legi de la companyia de Jesús.
Les fires en honor a la Verge de la Penya (primera meitat de setembre) són les festes patronals de la ciutat, amb una fira de mostres, concerts a la nit i la destacada processó del "Rosari de Cristall".