Les troianes
Aquest matí, a trenc d'alba, semblava que perdíem la batalla: l'avantguarda destrossada, l'estratègia no existia, el camp... de color de pell curtida i entapissat, ara ací, ara allà, de taques fosques que m'endolaven l'ànima. D'una revolada m'he tret la roba i m'he ficat dins la cuirassa del jove Alcides, he agafat les armes i m'he enfilat a la gropa d'un cavall. Arravatada per la passió de la lluita, la meva llarga cabellera s'enredava entre les crines. Fins que no he mort el primer rival, no he mirat enrere. Ai làs, les meves germanes em seguien i, en veure-les, he plorat sense contenció, amb crits de guerra, amb fúria. I hem guanyat la batalla al senyor grec, covardament amagat entre els seus principals. Les troianes li hem fet escac i mat.
Comentari (1 comentari)
Has de ser amic de Cultura i Oci Barcelona per afegir comentaris!
Registra't per Cultura i Oci Barcelona
De vegades, em sento una mica la Cassandra d'aquestes troianes. Ja em perdonarà l'Eurípides, ha ha ha.