Un dia plé de sensacions

[Montse Sos]

Benvolguts Tots:

Fa dies algú em va dir… ostres! Quines paraules  mes boniques escrius, i jo li vaig dir, no son boniques, surten del cor.

I avui, dia de “recolliment” a un Monestir, he fet balanç. Petit eh?, peró el resultat es molt positiu, i he pensat… ostres! Molta gent no ho veu com jo, no ho comparteix de la mateixa manera, i llavors, he tornat a pensar… fem-ho public, si, perquè no?.

Una bona amiga m’ha dit… saps tinc un dia melancòlic, un dia en què pensó… tinc sort, la vida passa devant meu, i em fa trobar gent, gent com vosaltres, els meus amics, i em sento plena de joia.

Bonic eh?, ple de sentiment, i ple de sinceritat, i clar, aixo m’ha fet pensar mes… ainssss, em bull el cap, jajajaja.

Aquesta Amiga, té molta raó, la vida a Tots ens ha passat factura, d’una forma o d’un altre, tots portem una bona motxilla a les espatlles, pero… tenim la gran SORT, d’haver-nos conegut.

No som perfectes, mes aviat som, uns petits casca rabies, que estem sempre en possessió de la veritat, pero, ens perdonem aquests petits defectes, perque tots sabem, que ningu es perfecte, aixó ens ho ha donat l’experiencia de la vida.

Llavors, reflexiones, penses (ja veiue-ho que jo no paró) i t’adones, que… tens il.lusions, tens amics i tens sensacions, positives, que et fant mirar endevant, i aixó, Amics meus, es un gran tresor, si, si, potser no ho valorem prou, potser voldriem mes, potser…

Jo sols sé, que un cop, vaig voler tindre “la lluna en un cove” i em va semblar que la tenia, i la vaig perdre, sencillament perque un reflexe no es un fet. Arà com arà, puc dir, que tinc AMICS, aquesta esbojarrada Familia, que riu, fa xirinol.la, que xerra, que diu la seva, que potser té alguna diferencia, peró que … anem a una, i aixo per mi, no se per vosaltres, es com tenir aquella lluna al cove, pero ará sense temor a que l’imatge es perdi per les escletxes del cove.

Si, som una petita Familia, plena de sensacions, plena de vivencies, plena de sentiments, que compartim, que respectem i que fem que cada sortida els llaços d’unió siguin mes i mes forts.

A Tots, Familia i no familia, als coneguts i als nous… Gràcies, per passar per la meva vida (quina raó més ferma té la meva Amiga).

Petonets

[Montse Sos]

Doncs si, som una gran familia, i per aixó, estem de Moda, jejeje.

Petonets FAMILIA!

[Lipi]

Oh... Qué bonito!!!! Cuando comparto esas salidas con vosotros, también me siento arropada. Gracias familia!!!!

[Ysa]

Gracies, Montse. Es cert. Som com una gran familia!!!!

Gracies a tots!!!

Petons!!