Balanç en el temps

[Joan]

Hi ha un programa de TV3, en que el seu presentador diu el públic presencial “ Sou molt bona gent” i estic segur que es més cert, que no pas aquella frase que diu “ Hacienda somos todos” honestament, crec que la frase de TV3, es pot aplicar a la gran família de Cultura i Oci.

A la meva anterior vida l’ ordre jeràrquic era, feina, esposa i filles, família i amics, amb aquest esquema mental havia viscut sempre, avui em fa vergonya dir-ho, però aquesta era la realitat.

La meva esposa i jo, estàvem les 24 hores del dia junts, a la feina, a casa i en qualsevol esdeveniment. Quant ella va morir el meu mont es va enfonsar, de cop vaig perdre tot el que ella representava, l’ esposa, la sòcia del negoci, la persona de confiança a la feina, el pal de paller de la família, etc etc.

Vaig adonar-me que estava entrant en una depressió, el meu caràcter va canviar, era més introvertit i estava rabiós contra tot, fàcilment entrava en conflicte amb els que m’ envoltaven, clients i proveïdors inclosos.

 Per atzar a internet vaig trobar el Tren del Ciment, tot i que estic acostumat a conduir el cotxe en viatges llarg, no tenia ganes d’ anar sol fins el lloc del  tren, vaig trobar, també per internet Cultura i Oci, i aquest va ser el meu primer contacte amb aquest mont que tots coneixeu.

Quant va sortir el bus de Barcelona, l’ Isabel, va fer la típica pregunta en el conductor del vehicle, de si era single, jo no tenia ni la més remota idea del significat de la paraula, durant el trajecte el Sr. Juan,  el que tots coneixem per les fotos, anava una estona segut amb una Sra. i després amb un altra, jo no entenia res, però ja començava a creure de que anava amb una secta, i pensava, com es posin a resar, a la primera parada del bus, baixo i agafo un taxi de tornada a casa.

Avui, després de molts mesos de relacionar-me amb tots vosaltres, he après que hi ha molt bona gent, que hi ha dones que han tingut molta paciència a les seves vides de casades, que els mal tractadors no necessàriament venen de gent sense recursos  econòmics, ni de gent sense educació,  que hi ha dones que per protegir els fills, han aguantat grans humiliacions, i que en aquest grup he conegut gent fantàstica, ah i ara ja he après que vol dir Singles.

Aquetes empreses com Cultura i Oci, tindrien que estar subvencionades per l’ estat, ja ho comentaré el meu veí Oriol !!!!!

[Joan-Pere]

Post Data:
En aquest grup he conegut gent molt "sana" i "maca", amb que em trobo molt agust.

[Joan-Pere]

 Jo fa poc que hi sóc, des de el estiu. I m'he trobat bé des del "segon dia"... El "primer dia" vaig anar al "Living"... pro no em vaig atrevir a presentar-me, "no m' havia apuntat".!!!

Des que ús conec, tinc el sofà de casa abandonat. 
Per a mi, ara sou el parèntesis del cap de setmana, on puc desconnectar de la feina, la família, i d'altres problemes.... ara quant la Ysa treu una nova sortida... primer m' apunto i després miro altres detalls com, on es la sortioda, si ja he estat, quant val, o si va tal o cual....

 El grup de Cultura i Oci, em dóna tot el que busco. Bona companyia, gent alegre, una bona conversa, una mica de "cultureta", un bons àpats,.... Per buscar d'altres coses ja hi ha d' altres webs.

JP

[administrador]

Doncs jo recordo un dia, amb la "jefa", on... literalment sobre una estovalla de paper, fèiem càbales mentals per arribar un dia a aconseguir un projecte com el que avui en dia hem creat entre tots...

...i recordo molt bé el contingut tan singular i essencial que tenien en aquell "paperot" paraules com Amics, Gent, Persones, Grup, Membres, Emocions, Oportunitats....

I avui, passat ja un temps, hi afegiria la que, al cap i a la fi ha esdevingut la paraula més màgica de totes: FAMILIA.

Gràcies a tots per fer possible experiències com la d'en Joan.

GRÀ-CIES.

[Ysa]

Recordo perfectament aquell primer dia teu, Joan, Fins i tot recordo que entre tots varem repartir el dinar i vares dinar amb nosaltres.

Recordo també que el meu pensament va ser... "es difícil el primer dia, pero si torna... li anirà  bé". i... així va ser! Mica en mica et vares anar adaptant al grup..., varem coneixer també a les teves dues filles...,  i mica en mica has anat sortint "del forat" tan negre en el que estaves ficat.

Son molt boniques les paraules que has posat, Joan, pero recorda sempre que CULTURA I OCI es tan sols la plataforma pero que el grup el formen les persones, i les persones... sou tots vosaltres. TOTS .

Gracies per les teves lletres.

Un petò ben fort.