Anys d'una nova forma de vida

[Montse Sos]

Anys!!!
Avui un dia com un altre, però diumenge, he recordat coses, es el que té anar a buscar el diari, i veure al teu ex, que molts sabeu que el tinc cada dia al restaurant de sota casa.
He pujat a casa, un cafetonet, premsa al costat, i llavors… zas! Un pensament…
Ostres! Quasi 8 anys separada. 8 anys en els quals … He viscut tantes coses, que quasi és una petita part de la meva vida.
He recordat amb molta estimació aquell primer grup de l’eixample, a singles, trencat, per un afany de voler ser el millor, una amiga lluitant amb un ictus, un grup cultural que m’obria portes, un … no se que, que em va fer sentir bé.
Un amic, sentenciat a morir, en Pere, i moltes coses, moltes per vindre i viure. Avui, no se perquè, tot això, ha tornat a la meva ment.
Durant aquests quasi 8 anys, la vida anat passant amb moltes experiències, d’aquelles que si algú m’hagues dit que viure, haguis dit que era boig.
De tot el que he viscut, fins ara, si se una cosa, vaig tindre la gran sort, de caure a un grup cultural, un grup que m’ha donat bones amistats, un grup que m’omple, un grup que m’ha donat suport amb moltes facetes difícils, un grup que m’ha donat les meves emistats d’avui, per aixó i sols per això, avui… un diumenge qualsevol, dono gràcies.
Sense aquest grup, no hagues remuntat, sense els amics que he fet, no hagues tirat endevant, i per aixó , avui diumenge, un cop deixada la fregona, preparada per la setmana que haig d'enfrontar, penso… i sols dic:
Gràcies per ajudarme a tornar a començar.

Gràcies a tots per formar part de la meva actual vida, que no hagues sigut aixi si no hagues tingut el priviliegi de compartir coses amb vosaltres.

Petonets, si, segona Familia!