Sant Sadurní s’arrela en el sòl mil•lenari del Penedès, al límit de la Catalunya nova i la Catalunya vella, cruïlla de camins, de gent i d’influències.
Els seus orígens provenen de l’antiga parròquia de St. Sadurní de Subirats, de la qual s’independitzà com a municipi l’any 1768. Aleshores prengué el seu actual nom en distinció del riu Anoia que travessa la part central del terme. Ja en aquella època el conreu de la vinya i l’elaboració de vi en constituïen la principal ocupació i gràcies a la seva situació i el seu conjunt de terres fèrtils, aconseguí desenvolupar-se i prosperar fins a finals del 1800, quan visqué el seu moment més àlgid.
El 1887 la plaga de la fil•loxera, que ja havia destruït les vinyes franceses, arribà a Sant Sadurní i arruïnà les vinyes i la vila. Foren temps de penúries que els sadurninencs afrontaren amb empenta i tenacitat. Pagesos i rabassaires, sota el lideratge de set propietaris locals, anomenats posteriorment “els set savis de Grècia”, van emprendre la tasca titànica de replantar les vinyes amb peus de cep americà, immunes a la plaga.
La producció de cava, que s’havia iniciat tímidament poc abans de la fil•loxera, va prendre, després, un impuls definitiu. Enguany Sant Sadurní, amb uns 13.000 habitants, és la Capital del Cava indiscutible. Més de vuitanta cases elaboradores locals produeixen el noranta per cent de tot el cava de l’Estat i, d’entre aquestes, les principals avui dia exporten amb la DO Cava a arreu del món.