Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona. Limita amb els termes municipals de Sant Martí de Centelles pel sud, Castellcir, per l'oest, Seva pel nord-est i Balenyà pel nord-oest.
És situat a l'entrada sud de la plana de Vic, entre el riu Congost, que passa per l'est de la població, i la serra que tanca la plana de Vic per l'oest, serra coneguda com la Costa (els cingles de Bertí, i a la falda del Puigsagordi (972 m), turó que sobresurt de la serra.
Dins el terme municipal de Centelles podem trobar punts molts interessants, com Sauva Negra o un tros de l'antiga via romana.
Capella de Jesús: Capella del segle XVI, construïda fora de la vila actualment dins del nucli urbà; és d'estil gòtic amb influències renaixentistes. Està ubicada al Passeig davant del Portal.
Portal: Portalada del 1542 antiga entrada al nucli urbà, coronat per un costat per l'escut dels comtes de Centelles, va ser restaurat el 1917 per Jeroni Martorell, el 1987 va ser novament restaurat, és un dels elements arquitectònics més característics de la població.
Montesquiu
El primer edifici del qual es té notícia és el castell de Montesquiu documentat l'any 1285. Al segle XVI es va construir la primera casa del poble actual, una ferreria, actualment restaurada, situada al camí ral que unia Barcelona amb Ripoll. El poble es va anar desenvolupant al voltant de la ferreria.
El 4 d'octubre de 1836 tingué lloc la batalla de Montesquiu entre els carlins de Blas María Royo de León, Ignasi Brujó i Ferran d'Ortafà, que morí en la batalla, i els liberals de Joaquín Ayerbe, que foren derrotats.[1] A partir de la segona meitat del segle XIX Montesquiu va créixer considerablement degut a les fàbriques tèxtils que es van instal·lar a la riba del riu Ter. No va ser fins al 25 d'agost de 1934 que es va segregar de Sant. Quirze de Besora i es va constituir un municipi independent. En aquells temps formava part de la comarca del Ripollès. El 1990 va passar a la comarca d'Osona.
El terme ''mont'' designa una altura (no necessàriament gaire elevada) o, fins i tot, una fortalesa bastida en altura. L'adjectiu ''esquiu'' ("aspre", "accidentat"), és un qualificatiu freqüent per a una fortalesa escarpada, difícil de prendre.[2] Als països catalans, trobem el mateix topònim al municipi de Montesquiu d'Albera, al Rosselló, i al poble rònec de Montesquiu, dins el municipi d'Isona i Conca Dellà, del Pallars Jussà.
Benvingut a
Cultura i Oci Barcelona
Dg | Dll | Dm | Dx | Dj | Dv | Ds |
---|---|---|---|---|---|---|
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
© 2025 Creado por Ysa.
Tecnología de
Has de ser amic de Cultura i Oci Barcelona per poder afegir comentaris!
Registra't per Cultura i Oci Barcelona