Resulta ben curiós l’origen de la paraula “moneda”. La seva etimologia es remunta a l’època romana, quan a Roma es va crear la primera seca al costat del temple de la deessa Moneta (una de les advocacions de Juno), protectora del matrimoni, la família i les riqueses de l’Imperi, a prop del Capitoli. Allà, als peus del temple, s’encunyaven les monedes i es custodiaven les arques d’aquest primitiu centre emissor romà.

Amb el temps, els calerons generats van prendre com a mot genèric el nom de la deessa, i els volants del temple es van convertir en la primera “Casa de la Moneda” destinada a fondre, fabricar i encunyar els diners de l’Imperi Romà.

El vocable, posteriorment, va evolucionar dins les llengües llatines. En francès és diu monnaie, en italià moneta, i en portuguès i gallec, per exemple, moeda. Alhora aquest terme també va ser adoptat i adaptat per altres llengües d’origen germànic. Així tenim: money en anglès, Münze en alemany, o munt en neerlandès.