L’orde cartoixana va néixer a la fi del segle XI a
Grenoble, França, de la mà de Bru de Colònia. Un segle
després, com a conseqüència de la reconquesta de la
Catalunya Nova i de la necessitat dels reis catalans de
repoblar el territori, aquesta comunitat va arribar, per
primera vegada, a la península Ibèrica. L’any 1194, el
rei Alfons I el Cast fundà la cartoixa d’Escaladei cedint
a aquests monjos un indret on el silenci, la solitud i la
natura es combinaven per oferir-los l’hàbitat idoni per
desenvolupar el seu carisma.
Les primeres construccions del monestir,
corresponents al període de transició entre l’art
romànic i el gòtic, foren l’església de Santa Maria,
enllestida el 1228, el primer claustre, anomenat Maius,
12 cel·les al seu voltant i la resta de dependències
bàsiques del monestir com ara la sala capitular i el
refetor, el petit claustre de Recordationis, algunes
capelles i, fora de l’estricte recinte de clausura, les
dependències del servei.
L’any 1218, consolidada la comunitat i amb les
donacions del rei Jaume I el Conqueridor la cartoixa
anà adquirint, gradualment, el domini i jurisdicció
sobre els pobles de la Morera de Montsant, Gratallops,
Torroja, Porrera, Poboleda i la Vilella Alta. Així va
néixer el Priorat.