Història de la Calçotada.

Segons algunes notícies, el calçot va ser descobert per un solitari pagès vallenc de finals del segle XIX conegut amb el nom de Xat de Benaiges i no és altra cosa que cadascun dels grills de les cebes blanques conreats especialment per a ésser cuits a la flama.

El procès de conreu del calçot comença quan, als darrers mesos de l'any, se sembra la llavor de la ceba blanca. Quan la ceba ha germinat i ha crescut, s'arrenca i, després de guardar-la una temporada, es torna a plantar una altra vegada de forma que només quedi mig colgada. A mesura que creix la planta, cal anar-la calçant, és a dir, rodejant-la de terra. Els calçots es cullen preferentment entre els mesos de novembre i abril.
Ehiiiii Penya la meva recepte per la salseta:
Escalibar una cabeça d'alls i els tomaquets. Treure la polpa de la nyora que remullarem amb aigua. Ho possem a la batedora amb atmetlles, avellanes i pinyons, afeguim oli d'oliva un polsiu de sal, i un rajet de vinagre, i apa! a lleparse els dits i sucar el calçot.